Peinga Rayo és un personatge inclassificable i part fonamental de l’escena de Barcelona: dissenyadora d’art, agitadora cultural, cervell de Les Skeletas i del surrealisme low cost. “Puto disco” és el seu primer àlbum, enregistrat en estudis clandestins, esmicolats i subterranis. Trobem punk i new wave que no dóna treva, des de temes confesionals i foscos com ‘En el puerto’, ‘El agobiao’ o ‘No me llames por teléfono’ (que beuen del millor de Parálisis Permanente i The Cramps, sense ser ni una cosa ni l’altra), fins a temes més festius i trencapistes com ‘Vístete bandida’ (que hagués volgut tenir Radio Futura per a ells) i ‘Momento artificial’ (un èxit que podria passar a la història de la música d’aquest país).

Peinga lidera un grup anomenat Aeromozas, que es desenfrena en directe, capaç de protagonitzar concerts que es converteixen en autèntiques festes paganes, on conviuen influències d’Almodóvar i McNamara i ecos de Parálisis Permanente d’Eduardo Benavente i Ana Curra, amb temes encertats que inflamen qualsevol pista de ball. Les Aeromozas representen el poder femení de la naturalesa, davant del qual és impossible romandre impassible. Peinga Rayo és la propietària de la recepta màgica que ha aconseguit que, després d’anys de lenta cocció en la seva marmita particular, el seu primer àlbum, titulat adequadament “Puto Disco”, sigui ja una realitat.

Després de dosificar sàviament les seves aparicions en viu i en directe, plenament conscients que ha arribat el seu moment, es van presentar de manera espectacular amb l’entrades exhaurides, deixant a un bon nombre de seguidors sense poder accedir al que es preveia com una nit màgica. I, per descomptat, ho va ser. Peinga Rayo i les seves Aeromozas estan voltant per damunt del teu cap. Tingues cura, van a per tu…