Ens fa molta il·lusió compartir amb totes i tots vosaltres els noms de les persones, grups i projectes guanyadors dels Premis Altaveu 2018.
Aquests premis, que s’entreguen des de 1990, tenen l’objectiu de reconèixer als artistes, entitats i iniciatives que d’una manera més destacada han enriquit la música del nostre país durant l’any.
Cada premiat i premiada ha estat triada pels membres del Jurat Premis Altaveu 2018 amb un motiu concret.
Aquesta edició és la primera vegada que hem entregat el Premi Alça la Veu, un guardó dedicat especialment a la reivindicació de la cultura amb l’objectiu de fer valdre la lluita per la llibertat d’expressió en el món cultural
PAU RIBA, premi a la trajectòria
Si, ja ho sabem: és un iconoclasta, un artista inclassificable, heterodox, sempre a contracorrent,
un sospitós habitual, un creador diferent que mira en sentit contrari a la resta, un escriptor que observa allò que la major part som incapaços, ni tan sols, de percebre.
Però és també un home d’una tendresa que connecta sense artifici amb la infantessa i
conserva la dosi d’ingenuïtat necessària amb la que seguir creient en l’ésser humà.
Un home que canta amb sensualitat, acidesa, lucidesa, humor, i punyetera filosofia i que, sort en tenim, ens toca les nostres ànimes amb les seves lletres, plenes de llums, colors, olors, visions, personatges, i estats d’ànim
Un artista singular que ens ha parlat de les dones de la seva vida (una de porcellana, altres de carn i os), apropant-nos a sensibilitats úniques que ja formen part de nosaltres, instal·lades al nostre record, per sempre més.
I, per sobre de tot, és un home lliure; i això ens produeix molta, molta enveja.
Un home lliure i un músic que ha escrit algunes de les millors cançons en la nostra llengua.
Per això (i moltes coses més) PAU RIBA es mereix el premi ALTAVEU a la trajectòria artística de tota una vida, convertida, en si mateixa, en la seva obra d’art.
Núria Graham, instint i creació
Premi Altaveu a Núria Graham per la determinació amb què sabut construir un so i un imaginari propi dins del llenguatge del rock tot seguint el seu instint artístic i sense sumar-se a corrents ni a modes. Amb el seu darrer treball, ‘Does it ring a bell?’, aquesta creadora de Vic, proposa un cançoner madur, de textures i ambientacions elaborades, amb què desprèn personalitat com a cantant, guitarrista i compositora. Un treball gens complaent, alhora emocional, tècnic i ple d’inventiva, d’una creadora que caldrà seguir de ben a prop.
Bad Gyal i el què li dóna la gana ser!
El poder democràtic de YouTube va fer despuntar a Alba Farelo, i ella va aprofitar el trampolí de ‘Pai’, una empoderada versió de Rihanna en català, per convertir-se, des de Vilassar de Mar, en una de les veus essencials de la nova onada de música urbana sorgida de la Península. I ho ha fet fins ara des de la total independència i amb un discurs artístic propi, inspirat en la cultura dancehall jamaicana. Ha atret productors de fama global, que li han creat ritmes perquè els canti amb veu autotunejada, ha cridat l’atenció dels mitjans d’aquí i d’allà, i ha servit d’inspiració a fans perquè s’atrevissin a moure el cul i a ser, com ella, qui els donés la gana ser. El 2018 ha estat l’any en què ha publicat la celebrada ‘mixtape’ ‘Worldwide angel’, i en què l’ha presentada per tot el món, triomfant “internationally”.
Sala Apolo, 75 anys ballant
Celebra 75 anys d’història. 75 anys en què la sala del Paral·lel de Barcelona –des de la petita talaia del carrer Nou de la Rambla– ha exercit de pol d’atracció per a gent amb ganes de festa, i de meca de la música en viu i de la cultura de club. La sala on tots els artistes volen tocar, amb qualitat de so i a sobre bonica, on tots els melòmans desitgen veure els seus grups favorits, si les seves parets parlessin –sort que no ho fan– explicarien mitja vida de molts, d’aquells per als quals la música juga un paper tan important com el de l’Apolo a casa nostra. En un any de longeu aniversari rodó, i de rentada de cara i d’estrena de sabates noves, premiem la Sala Apolo per la seva tasca social, per donar-nos un lloc on ser (tan) feliços. O és que no necessitem un lloc on ballar com l’aire que respirem?
Love of Lesbian, enlairant-se de manera constant
Premiem Love of Lesbian pels 20 anys de trajectòria; pel seu treball constant sense extridències; pels riscos artístics assumits i que continuen plantejant-se; pels missatges dels seus temes, alguns d’ells ben carregats de metàfores; pels reptes que envien a l’audiència en cada treball; i per la seva àmplia base de públics que en són plenament receptius.
Ferran Palau, belles consolidada
Amb una trajectòria paral·lela i exitosa encapçalant amb Louise Sansom la banda Anímic des de 2003, el cantautor de Collbató Ferran Palau ha presentat arreu el seu tercer disc en solitari, Blanc (Halley Records, 2018). El nou àlbum consolida la bellesa que desprèn el seu món
artístic, que ja va despuntar en el seu anterior disc, Santa ferida (Halley Records, 2015), assolint l’aclamació de públic i crítica (com el Millor Disc de Cançó d’Autor als Premis Enderrock 2016). Ferran Palau a més ara s’ha agermanat al pop metafísic d’El Petit de Cal Eril
en alguns directes, tot i que Palau es particularitza dibuixant un paisatge propi que beu més dels silencis i de paraules expremudes fins a l’essència. Poètica abassegadora, les seves cançons són plenes d’una humanitat ideal en gran sintonia amb la natura, i com aquesta, pot ser tan plaent com punyent.
NO CALLAREM, Premi Alça la Veu
Valtonic, Pablo Hasel o La Insurgència, son els caps mes visibles d’una caçera de bruixes que busca enmudir les veus dissidents dins el món de la cultura i especialment la música. En resposta a aquest atac el Col.lectiu No Callarem ha aconseguit aglutinar a molts diversos sectors del mòn de la cultura i la societat per alçar la veu en defensa d’un dels nostres drets bàsics : La Llibertat d’expressió.
