La cerimònia dels Premis Altaveu  suposa l’avantsala de la 31 edició del Festival Altaveu, que compta amb les actuacions destacades de Wilko Johnson, John Paul Keith, The Mani-las, Deltonos, Elena Setién o Marem Ladson, entre d’altres. 

Els Premis Altaveu són un reconeixement a artistes, entitats i iniciatives que, d’una manera destacada, han enriquit la música produïda a Catalunya durant l’últim any.

Els premiats de l’edició d’enguany són Rosalía, Clara Peya, Hidrogenesse, Raynald Colom i Colectivo Vozes, Festival Esperanzah! i el promotor musical Gay Mercader.

Des del 1990, any d’inici d’aquests clàssics guardons, destacats artistes (com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Silvia Pérez Cruz, Manel, Albert Pla, Peret, Txarango, Quimi Portet, Adrià Puntí, Estopa, Lluís Llach, Roger Mas, Joan Colomo, Antònia Font o «els espacials» Love of Lesbian, Pau Riba i Sala Apolo), programacions (com el Sónar, el Festival de Flamenc de Ciutat Vella, el Festival Internacional de Jazz de Terrassa o el Faraday) i professionals (com el Taller de Músics, Verkami, BCore Disc o Heliogàbal, entre d’altres), han estat alguns dels premiats.

El Jurat dels Premis Altaveu està format per músics, periodistes i professionals del món de la música, així com l’organització del Festival.

ROSALÍA

A la travessa dels Premis Altaveu des de mesos abans de la publicació d’‘El mal querer’ –un dels discos clau del 2018, no només a Espanya sinó a tot el món–, Rosalía és una de les millors notícies en la música popular d’aquest país. Ho és per moltes raons, i aquestes en són algunes. Una cantaora que parteix de les arrels del flamenc per portar-lo a l’avantguarda o al mainstream amb eines de la música electrònica com el ‘sample’. Una dona jove que als 25 anys ja desplega un enorme talent com a creadora i intèrpret. Una artista amb carisma capaç d’aconseguir una connexió transversal amb públics de diferents edats, orígens i paladars musicals. Una superestrella internacional nascuda aquí al Baix Llobregat, a Sant Esteve Sesrovires, sorgida del planter d’escoles superiors de música de casa nostra, l’ESMUC i el Taller de Músics, que contagia una sana ambició als i les músics que venen. L’autora de ‘hits’ que ens fan ballar ‘Con altura’ o ‘Malamente’. “Junta las manos y las separas”: així s’aplaudeix Rosalía. 

CLARA PEYA

La pianista i compositora empordanesa Clara Peya (Premi Nacional de Cultura 2019) té una carrera artística que ha transitat i transita entre la música, el teatre i l’activisme.

Entorn el seu piano, combina diversos gèneres musicals, des de la música de cambra, el jazz, el pop i l’electrònica. 

En el seu vuitè disc de pop d’autora Estómac (Satélite K, 2018) —Premi Enderrock al millor disc de l’any 2018—, ha assolit un llenguatge personal que recull els aprenentatges dels seus tres itineraris: 

tot i cedir la veu principal com ha fet sempre (a Magalí Sare), la pianista i compositora també hi canta i rapeja amb desimboltura, aconsegueix que en la seva nova proposta la veu i la música transmetin atmosferes com en un espai teatral i les seves lletres contenen un missatge feminista dels més elaborats i compromesos de l’escena catalana. 

El jurat ha valorat el fet d’estar en aquest punt àlgid de la seva trajectòria perquè condueix amb destresa una personalitat artística lliure.

RAYNALD COLOM

El trompetista barceloní, Raynald Colom, trenca set anys de silenci discogràfic amb “The Barcelona Session” (Fresh Sound, 2019), un disc amb el qual torna a exposar una visió lúcida, oberta i personal del jazz. Lluny de tractar-lo com un gènere anacrònic, Colom el treballa com una música contemporània i en constant transformació integrant-hi influències de sons d’arrels afroamericanes actuals per aconseguir donar forma a un treball que, a més de connectar amb una nova generació d’oients, intenten dibuixar un viatge a través de Barcelona amb vocació universal. Amb aquest disc, el trompetista consolida encara més una carrera artística com a compositor i intèrpret en què, des del seu primer treball, “My fifty one minutes” (2004), sempre ha intentat per composar des del present, experimentant amb gèneres com el funk o el hip hop, i teixir ponts entre l’escena barcelonina i la nord-americana.

COLECTIVO VOZES

La música és, sens dubte, un element essencial per a la integració social i per la difusió de valors. I aquesta feina es veu molt clarament allà on la igualtat d’oportunitats no arriba com caldria.

En una ciutat com Barcelona, els barris més allunyats del centre han creat noves centralitats gràcies a un treball constant de solidaritat i complicitat veïnal.

L’any 2005 una iniciativa liderada pel Pablo González, Inspirada en el sistema nacional d’orquestres i cors infantils i juvenils de Veneçuela. En els seus inicis el projecte va treballar a través d’una coral infantil, amb el pas dels anys, VOZES ha creat una estructura d’orquestres simfòniques de diferents formats, corals i batucades.

Així, més de 500 nens i adolescents de Nou Barris, Sant Andreu i Besòs s’han aprofitat d’una educació musical basada en els valors humans i socials per aconseguir una formació integral del alumne.

Per tot això, l’Altaveu vol reconèixer i premiar VOZES aquesta iniciativa, exemplar, constructiva i integradora.

HIDROGENESSE

Genís Segarra i Carlos Ballesteros porten dues dècades fent discos que ens descol•loquen i ens fan ballar el cap, en què juguen sense manies ni límits amb les regles de la cançó pop i llancen desafiaments intel•lectuals sense perdre el bon humor. El darrer treball, ‘Joterías bobas’, és un nou artefacte de punt i apart, el seu disc més musicalment més accessible, influït per l’Amèrica Llatina i la cançó europea, amb rerefons ecològic i mofa i befa de l’homofòbia banal. Una obra que col•loca Hidrogenesse en una incansable avantguarda pop a l’abast de tothom.

PREMI ALÇA LA VEU | FESTIVAL ESPERANZAH

Les veus dissonants sonen més fort quan la resta son unànimes.  La gran majoria de festivals s’han convertit en parc temàtics, negocis on els fons d’inversió cerquen rendibilitat o els ajuntaments postals a la recerca del turista indecís. És així que quan un festival agermana música i ideologia, solidaritat i reivindicació, esperit crític i voluntat, es converteix en una “rara avis”, en una veu dissonant. I la veu, precisament la veu de qui normalment no la te, és l’ànima d’un festival que ja ho diu tot amb el seu nom: Esperanzah!; sí, amb “h” per trencar les normes i amb exclamació per emfatitzar la voluntat . La resta ho diu amb música, amb el seu emplaçament, el barri popular de San Cosme, al Prat de Llobregat i amb la destinació dels seus guanys a mantenir viva la esperança d’un món millor. Una veu dissonant que cada dia sona més alta.

GAY MERCADER | PREMI A LA TRAJECTÒRIA

Va haver-hi un temps en que la música va ser la taula de salvació per a les joves generacions que volien fer d’aquest país un lloc millor per viure. Eren joves que, pel sols fet de ser-ho, representaven una amenaça per a un poder que no podia contenir aquell desig de llibertat que, amb la música, s’expressava amb una força i vitalitat inaturables.

I va ser a principis dels anys 70 quan un jove de bona família, que havia viscut al Londres de la revolució musical del pop i del rock, va tornar a casa i va començar a programar aquells artistes que, des de la música, estaven canviant el món (o almenys ho intentaven). I aquelles generacions que empentaven un règim caduc i miserable, van gaudir de músics, sons, somnis i desitjos que ajudaríen a canviar les coses.

I van arribar King Crimson, Traffic, Jethro Tull, Frank Zappa… i centenars i centenars d’artistes, de concerts amb els que vam créixer.

Aquell jove, somiador i emprenedor és en GAY MERCADER, al que l’Altaveu vol reconèixer la seva carrera, tots aquells concerts amb els que vam ser feliços, i la seva voluntat de canviar les coses.

Descobreix l’#Altaveu19!