8 DE SETEMBRE

PLAÇA DE L'AJUNTAMENT
22:15H

JÚPITER & OKWESS

El seu darrer àlbum Na Kozonga (tornar a casa, al Congo) és el desig de Júpiter perquè el seu so s’escolti als quatre vents; el so més rocker que ha sortit de la seva terra.

La seva primera banda Die Neger (els negres) va agafar aquest nom perquè “neger” va ser una de les primeres paraules que va aprendre de l’alemany quan hi vivia i l’assenyalaven pel carrer. Va reclutar els seus propis “negres” i van començar a tocar per diversió amb instruments fets per ells mateixos.

El van captivar una infinitat d’estils de música tradicional d’un territori on totes les ètnies del Congo estan representades. Ell era un tresor ocult al qual les estrelles del pop congolès no prestaven gaire atenció, però en els seus ritmes amagats va trobar afinitat amb músiques occidentals que havia conegut a Alemanya en el seu estat més cru, com si el rock, el soul o el funk tinguessin una arrel comuna: El Congo.

Els cineastes Renaud Barret i Florent de la Tullaye li van dedicar el 2006 el meravellós documental “Jupiter’s dance”, ha col·laborat amb Damon Albarn, Ana Tijoux o Robert Del Naja de Massive Attack i ha sigut el primer grup del Congo en actuar al Coachella.

Voltant per tot el món, ha forjat la seva pròpia identitat singular: un so únic, diferent de la resta dels estils que sorgien del seu país.

D’aquesta manera, el seu rock ha tornat al seu origen. Així com tots els éssers humans tenen ascendència africana, també la té qualsevol classe de música. Jupiter n’està convençut i d’aquí ve la idea de tornar a casa del seu disc Na Kozonga.

JÚPITER & OKWESS

El seu darrer àlbum Na Kozonga (tornar a casa, al Congo) és el desig de Jupiter perquè el seu so s’escolti als quatre vents; el so més rocker que ha sortit de la seva terra.

La seva primera banda Die Neger (els negres) va agafar aquest nom perquè “neger” va ser una de les primeres paraules que va aprendre de l’alemany quan hi vivia i l’assenyalaven pel carrer. Va reclutar els seus propis “negres” i van començar a tocar per diversió amb instruments fets per ells mateixos.

 

El van captivar una infinitat d’estils de música tradicional d’un territori on totes les ètnies del

Congo estan representades. Ell era un tresor ocult al qual les estrelles del pop congolès no

prestaven gaire atenció, però en els seus ritmes amagats va trobar afinitat amb músiques

occidentals que havia conegut a Alemanya en el seu estat més cru, com si el rock, el soul o el funk tinguessin una arrel comuna: El Congo.

 

Els cineastes Renaud Barret i Florent de la Tullaye li van dedicar el 2006 el meravellós documental “Jupiter’s dance”, ha col·laborat amb Damon Albarn, Ana Tijoux o Robert Del Naja de Massive Attack i ha sigut el primer grup del Congo en actuar al Coachella.

Voltant per tot el món, ha forjat la seva pròpia identitat singular: un so únic, diferent de la resta dels estils que sorgien del seu país. D‘aquesta manera, el seu rock ha tornat al seu origen. Així com tots els éssers humans tenen ascendència africana, també la té qualsevol classe de música. Jupiter n’està convençut i d’aquí ve la idea de tornar a casa del seu disc Na Kozonga.